La concessió del Premi Nobel de la Pau al primer ministre d’Etiòpia Abiy Ahmed em fa reflexionar sobre els canvis que s’han generat al país des que nosaltres, Proyecto Visión, varem arribar-hi per primer cop el 1994 i que després hem anat observant any rere any
Etiòpia s’havia lliurat de la herència que havia deixat el colonialisme a altres països d’Àfrica. Tot i així va viure un segle XX plagat de sequeres i fam, mala distribució de la riquesa, violència ètnica, desplaçaments interns, la guerra terrible amb Eritrea i una mala i prepotent direcció política. La industrialització i la utilització de les noves tecnologies, inevitablement, han portat el país cap a un canvi, el mateix que a totes les nostres societats
Que després de molt debat la seu de la Unió Africana s’hagi instal·lat a Addis Abeba ha fet que Europa presti una atenció especial al país.
Que l’any passat també es donés el Premi Nobel de la Pau a un Africà sembla parlar-nos de desitjos de pau per part de tots.
Els avenços en educació, les noves construccions, les autopistes, l’electrificació del país, l utilització del mòbil i el nomenament, l’any passat, de Sahlwork Zewde com a presidenta, ens fan veure canvis importants, però Etiòpia encara es plena d’espais foscos, es un poble ple de desigualtats, una democracia dificil d’aconseguir, les lluites entre Oromos i Amaras, una mala política agrícola i fins hi tot la difícil consolidació de la pau amb Eritrea que va iniciar el propi Abiy Ahmed.
Abiy Ahmed, es un home culte, valent i reformista, sembla la imatge del nou polític del segle XXI però jo diria que aquest premi encara està en vies de consolidació. Haurem de veure com es desenvolupa el seu segon mandat perquè a més del que hem enunciat, encara li queda, lluitar contra la corrupció i encertar els acords amb la Xina.
Etiòpia és un gran país, m’agrada que se’l reconegui com actor que treballa a favor de la pau i la reconciliació.
Pepa Martinez Cabanyes
Proyecto Visión. Octubre 2019